Xarxa Telemàtica educativa de Catalunya : XTEC

Avui les nostres companyes ens han presentat la xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya: http://www.xtec.cat/

Amb l’Xtec podem trobar tot un ventall de recursos per tenir idees i treballar amb els nostres alumnes així com un recull de pàgines per a l’ensenyament de diversos nivells.

Aquesta ha estat la finalitat principal alhora de realitzar un seguit d’activitats relacionades amb l’educació:

1. Cercar jocs infantils
2. Cercar experiències en l’àrea de música que hagin tingut diverses escoles.
3. Cercar recursos per al professorat i l’alumnat.
4. Buscar activitats realitzades pels alumnes de P4 del CEIP, El Farell.
5. Buscar la informació necessària per a presentar-nos a les oposicions d’infantil.
6. Preinscripció a les escoles, a través de la pàgina web de la generalitat.
7. Buscar: el concurs D-Mostra’t o mostrat
8. Buscar i llegir la revista educativa digital, l’article de l’Edutec : Educació i noves tecnologies.
9. Cercar una casa de colònies per treballar la granja amb els nens d’infantil.

Abans de començar a realitzar les activitats proposades, hem vist un vídeo que han grabat les nostres companyes, on s’explicava que era l’Xtec, i quines possibilitats en oferia per a millorar el nostre aprenentatge com a futures mestres.

L’Xtec és una pàgina web dirigida principalment als mestres, ja que els permet està informats a nivell educatiu. És un servei que ajuda a la formació permanent dels mestres. A més de les propostes fetes pel mateix programa, hi trobem enllaços de les principals pàgines educatives. L’Xtec també ofereix un servei de correu electrònic pels professors. L’enllaç del correu és el següent:

S’ha remarcat molt la importància de L’escola Oberta, que forma part de l’Xtec. Aquesta és una inmensa font de recursos agrupats tan per a professors com per alumnes.

Finalment, hem observat el mapa conceptual, on es sintetitza la informació que podem trobar a l’Xtec. A partir d’aquest, les nostres companyes ens han proposat una activitat que podem fer individualment o en grups. Haurem de crear el nostre propi esquema i extreure’n allò que considerem més important de la pàgina web treballada.

Personalment crec que la recerca de les activitats que s’han proposat a classe no ha estat fàcil, ja que és un espai amb molta informació i has d’està molt atent allò que vols cercar. Tots i això la classe ha estat molt ben dirigida i pausada.
Aviam com surten aquests esquemes!

PROGRAMA JCLIC

Ahir dijous dia 8 de maig, les nostres companyes ens van expossar el programa JCLIC.
L'estructura de l'exposició va ser la següent:

-Vídeo d'una mestra que ens explica la seva experiència amb el Jclic.
-Activitats de Jclic per treballar la part teòrica.
-Creació d’una activitat Jclic: sopa de lletres.
-Avantatges i inconvenients del Jclic.

Vem començar veien un vídeo d’una mestra que ens explica la seva experiència amb el Jclic. Aquest vídeo l’han grabat a l’escola Vedruna de Barcelona, a l’aula de P5.
El Jclic els hi ha permés treballar els coneixements dels nens i han obtingut uns resultats molt positius, ja que a més de ser una eina motivadora, les seves activitats tenen diferents funcions que es divideixen en:

1. Associacions simples: electroescriptura, lectura, etc.
2. Associacions complexes: activitats per treballar el llenguatge matemàtic, lectura comprensiva, trencaclosques, sopa de lletres, etc.

A l’escola també treballen els projectes a partir del Jclic. Les activitats estan dividides per temàtiques o arees.
A més, pengen a la pàgina web, les activitats realitzades amb el Jclic perquè així, durant els períodes que el nens no es troben a l’escola i puguin jugar i apendre desde casa.

A partir de la pàgina web de l’escola, vem jugar amb les activitats de Jclic proposades a les classes de P5 i vem explicar que ens havia aportat. Cada bloc d’activitats és una activitat concreta, i dins d’aquesta i han subactivitats (lectura, els colors, descripcions, comprensió, dret-esquerra, etc). La pàgina web de l’escola: http://www.vedruna-angels.org/

A continuació vem entrar a la ZONA CLIC: http://clic.xtec.net/ .

Aquesta pàgina ens pot ser molt útil a l’hora d’estudiar, ja que la seva estructura és molt sencilla i hi podem trobar la definició de Jclic, les seves característiques, com ens el podem descargar, una guia per saber com funciona, etc. Cal recordar que el Jclic és un programa de Software lliure.

Tot seguit, vem obrir el Jclic author i vem iniciar la creació d’un nou projecte, amb una estructura similar a les activitats que anteriorment haviem estat jugant. El projecte no el vem acabar però, ens pot ser de molta ajuda per dur a terme el treball en grup sobre el Jclic.

Finalment, vem inciar un debat a classe i vem esmentar els avantatges i inconvenients del Jclic a l’aula.

-Avantatges: els aprenentatges són més ràpids, seguretat a l’hora de treballar, activitats atractives visualment, dinàmiques i serveixen per a l’autoaprenentatge, etc.
-Inconvenients: activitats mal dissenyades, eina de treball mal emprada, etc.

Ha estat una classe molt entretinguda i no s’ha fet gens pesada. Les companyes han anat alternant les explicacions i les pràctiques, la qual cosa a fet que la classe funcionés d’una manera més dinàmica i divertida.

EDU365

Seguint amb l’ordre previst d’ exposicions, avui les nostres companyes han expossat l’edu365. Aquest és un portal educatiu del departament d’ensenyament, orientat i desenvolupat vers els alumnes.

Aquest portal educatiu l’hem treballat desde la seva pàgina principal (escriptori): http://www.edu365.cat/

A més, també hi trobem les seccions següents:

- L’educampus: és una eina personal i no es necessita contrasenya per accedir-hi.
- El correu web: és una eina grupal i es necessita una contrasenya per accedir-hi.
- El xat: és una eina grupal i es necessita una contrasenya per accedir-hi.

Hem tingut la oportunitat d’experimentar, buscar i cercar materials útils per a l’autoaprenentatge, com per exemple: vídeos, articles, jocs, webs, etc. A la classe hem fet sis exercicis que ens han servit per conèixer millor les característiques de l’edu365 i quines són les possibilitats que ofereix als seus usuaris.

Les activitats de recerca que hem portat a terme a l’aula són les següent:

-Buscar el joc: “anem d’excursió”. Aquest és un joc orientat als infants d’educació infantil.
-Buscar les M.U.D. Aquestes les hem trobat a les diferents àrees de primària i E.S.O.

Les M.U.D (mini unitat didàctica), són propostes educatives de l’Edu365, perquè els alumnes puguin aprendre autònomament. Aquestes les trobem a diferentes àrees i s’estructuren a partir d’una part teòrica, procedimental i finalment una avaluació. També hem de tenir en compte que hi han diferentes MUD.
-Buscar la web de l’AMPA FAEBB. (Federació AMPA d'Escoles Bressol a Barcelona).
-Buscar el vídeo “El flamenc, en Pere i el Llop”. Aquest vídeo l’hem vist a través de la pàgina web: http://www.edu3.cat/. Aquesta està connectada a l’edu365, per tant també i podem veure vídeos.
-Cercar la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, destinada a l'educació.
-Buscar la proposta educativa promolguda per Vilaweb i EDU365.cat.

Després a través d’un Wiki que les companyes han creat, hem participat de manera activa en l’activitat proposada: Escriure quina era segons la nostre opinió, la definició de edu365 i què ens havia aportat, etc.

La direcció de la pàgina és la següent:

http://definicioedu365.wikispaces.com/

Finalment hem treballat i ens han mostrat què era l’escriptori de l’edu365. Aquest ens proporciona un seguit d’eines educatives, molt útils , com per exemple: Enciclipèdies, un administrador de carpetes, un editor de textos molt senzill, etc.
Per utilitzar alguna de les eines que t’ofereixen, com per exemple l’editor de textos, abans t’has de registrar a .XTEC: http://www.xtec.cat/.xtec.cat/.

Tot i que a l’hora d’utilitzar el Wiki hi han hagut problemes i ens hem liat una mica, la classe ha funcionat molt bé. Les indicacions sobre el funcionament de l’edu365 han estat clares i gràcies a l’atractiu de la pàgina no ha estat difícil cercar allò que ens han demanat les companyes.

La pissarra digital (PDI)

Avui hem començat ha fer les sessions d'exposició dels diferents temes relacionats amb les noves tecnologies aplicades a l'educació.

Les nostres companyes ens han presentat la pissarra digital. La hem treballat d’una manera dinàmica, participativa i a més s’ha complert l’objectiu que es buscava, és a dir, hi hem tingut contacte, manipulat i experimentat.
La pissarra digital interactiva, ens permet fer propostes didàctiques. Això també afavoreix l’alumne, ja que aquest augmenta la seva concentració i la seva motivació alhora de treballar.

Hem pogut conéixer un programa propi de les pissarres digitals, el programa SMART Note Book. Aquest, entre altres coses ens permet:

- Treballar amb el word
- Escriure i reconéixer paraules
- Utilitzar diferentes formes i símbols
- Canviar els colors del fons, de les lletres, etc.
- Utilitzar diferents formats de línia
- Incertar imatges i sons
- Incertar vídeos

Durant la presentació, també hem vist dos vídeos. En un d’ells, s’explica l’experiència didàctica que s’ha tingut amb les PDI a l’escola. En el vídeo podem veure-hi uns alumnes de primer que per les circumstàncies que sigui tenen dificultats i necessiten alguna motivació. Per això porten a terme aquestes activitats dinàmiques i alhora motivadores. Primer, van fer una lectura en veu alta de manera que tots els nens van veure la lectura el mateix temps que el seu company, el van escoltar i van intentar seguir el ritme de la lectura. Una vegada feta la lectura van fer un dictat mut amb imatges. Aquest és un exemple didàctic per utilitzar amb les pissarres digitals, a les aules d’educació infantil i primària.
L’altre vídeo ha servit per introduir el concepte de pissarra digital i mostrar-nos les diverses opcions que té. Crec que està molt ben trobat i que ens pot ser molt útil alhora d’estudiar. És per això que he decidit penjar-lo en el blog i d’aquesta manera poder visualitzar-lo amb més atenció.



Finalment, hem parlat dels avantatges i dels inconvenients que les pissares digitals presenten. L’avantatge principal alhora d’utilitzar les PDI, és la major predisposició de l’alumne a les classes, la motivació, el dinamisme que se’n deriva, la interecció entre alumne i professor, la utilització de materials més amplis i a més evita les classes magistrals. L’inconvenient principal de les PDI, és el seu cost elevat. A més, es necessiten unes condicions prèvis per a la seva instal•lació, així com una formació per utilitzar-les. Depenen de la modalitat del vídeo projector, també pot perjudicar la seva visualització, ja que aparèixen ombres.

Crec que les pissarres digitals són una eina de treball molt útil per utilitzar sobretot a l’educació infantil, per això és molt important que com a futures mestres comencem a practicar per poder dominar millor totes les funcions que ens ofereix.

Reportatge: "Mataban a todo el que veían"

Mirant les notícies del diari El País, he vist aquest reportatge: “Recordad My Lai”, on es commemora la matança de My Lai (Vietnam), que va tenir lloc el 16 de març del 1968. Soldats nord americans van assassinar a sang freda a 504 vietnamistes, sobretot avis, dones i nens.

Al llegir aquest reportatge m’he quedat molt sorpresa i a l’hora m’he sentit impotent davant d’un acte tan inhumà i agressiu. Les històries narrades en primera persona, m’han impactat i sobretot m’han fet reflexionar. M’ha cridat l’atenció una de les frases que diu un del supervivents, Cong Pham: “¿qué resorte inmoral e inhumano accionaron los soldados para actuar tan salvajemente contra niños, bebés, mujeres y ancianos?”.

Avui, encara moren milers de persones arreu del món a causa de la violència generada per l’odi entre races, cultures i com s’acostuma a dir: “entre germans”. Crec que tots hem de fer l’esforç de respectar-nos i sobretot ser tolerants amb aquells que ens envolten.

Us convido a llegir aquest article i a compartir les vostres opinions.
L’enllaç de l’article; "Mataban a todo el que veían" és el següent:
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Mataban/todo/veian/elpepuint/20080504elpdmgrep_1/Tes

Diari, EL PAÍS.com.. (Internacional). Georgina Higueres. Reportatge “Mataban a todo el que veían”. Dia 4 de maig del 2008.

PROGRAMES DE PRESENTACIÓ :POWER POINT

Aquesta darrere setmana hem estat treballant amb el programa Power Point. Malgrat no n’hem fet cap, hem vist com funcionava i sobretot hem treballat les seves possibilitats, així com la seva estructuració.
Les presentacions de Power Point són un conjunt de documents en els quals hi trobem les diapositives. A cada diapositiva hi podem incorporar els objectes que ens semblin més adeqüats com per exemple arxius multimedia: sons, imatges, vídeos...
Podem diferenciar tres tipus d’aplicacions que hi ha a les diapositives:

-Transicions: Aquestes afecten el nivell de diapositives. Són l’afecte sonor o gràfic que li donem per pasar les diapositives, una darrere l’altre. Malgrat que avegades es possin perquè ens sembla que hi queden bé, hem de tenir clar que les transicions es posen quan hi ha un motiu concret, aquestes sempre tenen un significat.
-Animacions: És l’afecte gràfic o sonor que apliquem en un objecte.
-Accions: Aquestes d’apliquen a nivell d’objecte. Quan cliquem sobre d’un objecte amb el ratolí, ens poden sorgir o/i podem anar en una altre diapositiva, per exemple mitjançant l’enllaç d’una pàgina web.

Aquesta part més teòrica l’hem anat explicant a través de multiples exemples, en els quals hi anàvem diferenciant el nombre de presentacions, de diapositives, d’objectes i les diverses aplicacions que hi havia a les diapositives. Després hem fet una activitat a classe de manera pràctica. Hem creat una diapositiva que representava la selva, i després hi hem insertat la imatge d’un infant i d’un lleó. Hem utilitzat animacions per crear la trajectòria i simular el so del lleó a través de l’audicity.

A més també hem aprés que es poden diferenciar dos tipus d’ús de les presentacions en els processos d’ensenyament/aprenentatge:

-L’ús tradicional: anomenat així perquè estaria més aprop a les metodologies que consideren el professor com la font del saber.
-Lús creatiu: aquest parteix de les concepcions que parteixen de Piaget i el constructivisme, passant per l’aprenentatge social.

Ambdós usos tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, però sobretot hem de pensar més en l’alumne i com aquest aprèn.

L’ús creatiu és una modalitat innnovadora, amb la qual podem portar a terme un seguit de propostes molt enriquidores per l’aprenentatge individual i col·lectiu del grup classe.
Una de les propostes que més m’ha cridat l’atenció és la creació amb Power Point. Com per exemple, demanar un treball sobre un tema concret fet amb Power Point, posant èmfasi a les limitacions de text que cal posar en cada diapositiva, aprofundint així en l’esforç de l’alumne a sintetitzar conceptes. La construcció d’un Power Point, a més, es pot fer a la classe entre tots i fer així una tasca de creació conjunta, això també es coneix amb el nom de “Power Point comunitat”.
Una altre finalitat d’ús creatiu del Power Point en l’àmbit de l’educació és la possibilitat de recollir idees i poder-les plasmar en format digital.

Recordar la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. (Joan Ferrés, 1992).

Podeu trobar més informació sobre l’ús tradicional i l’ús creatiu del Power Point en el document, Comunicació presentada en el Congrés de Multimèdia Educatiu 2005. Enllaç del document: http://fpcee.blanquerna.url.edu/ntae/docas/doc1302a.pdf

Desitjo que la informació publicada us sigui d’aprofit per entendre i adquirir un coneixement més profund del tema que hem estat tractan a classe!

Recursos Online para redactar sin apuros

A continuació, podeu llegir una notícia que he trobat i que crec que és de gran interés, sobretot ara que constanment hem de fer treballs que demanen concentració i un temps determinat a l’hora de redactar-los. Aquesta ens ofereix la possibilitat de trobar recursos per escriure d’una manera sencilla, millorar les faltes ortogràfiques, etc. Internet ens ofereix un ventall de recursos molt ampli, per evitar errors en la nostre escriptura i en la presentació de textos.

Espero que aquesta guia us serveixi d'ajuda.

"Escribir en un medio público con el objetivo de ser leído por el máximo número de personas no sólo exige redactar de manera sencilla y precisa sino también con corrección ortográfica y estilística. Por este motivo, los sectores que tradicionalmente se han dedicado a ello, como las editoriales y los medios de comunicación, cuentan con procesos de revisión y edición de los textos, así como de normas de estilo. Pero, actualmente, no todos los medios online se pueden permitir tales filtros. Por suerte, en Internet existen muchos recursos útiles para resolver dudas y evitar meteduras de pata.

En un momento u otro, tanto al medio de comunicación online, como al blogger o a cualquier organización que publique contenidos en Internet, les puede asaltar una cuestión de gramática, sintaxis, de léxico o de estilo. En la web existen múltiples direcciones que ayudan a resolverla con rapidez. Aquí van algunas cuantas que componen mi directorio personal.

Diccionarios

En este kit de herramientas no puede faltar la más básica, el diccionario. ¿La palabra es correcta? Primero se recurre a los normativos. Para el castellano, el de la Real Academia Española. Para el catalán, el del Institut d'Estudis Catalans. Pero a menudo, una palabra puede no estar aceptada normativamente pero, en cambio, ser de uso frecuente y utilizada por los medios de comunicación. En este caso, es útil tener a mano algún otro diccionario de referencia, como el Clave, del español usual, o el Alcover Moll, diccionari català-valencià-balear.

En inglés

Muy a menudo las dudas aparecen a la hora de traducir términos de otras lenguas. En el caso del inglés, una web muy completa es Answers.com, puesto que en los resultados de búsqueda de cualquier palabra incluye no sólo la definición, sino también frases hechas, antónimos, sinónimos, traducción en varios idiomas, descripción del acrónimo (si corresponde), archivo sonoro de la pronunciación, entre otros. En el servicio confluyen las bases de datos de ocho servicios diferentes. De ahí su exhaustividad. En ocasiones, más que un potente diccionario, lo que se precisa es el matiz que sólo puede ofrecer alguien que conoce bien ambos idiomas. Éste es el punto fuerte de WordReference.com: sus foros de consultas, en los que se debate y aportan soluciones desde la experiencia de los que se topan con estas cuestiones con asiduidad.

Traductores automáticos

Existen servicios que aunque son menos fiables en la traducción son útiles para hacerse una idea del sentido general de un texto cuando desconocemos el idioma. Se puede escribir la dirección en Internet, y entonces traduce todo el contenido de una página, o bien pegar un texto en una caja y obtener en ella la versión en el idioma seleccionado. La traducción es sólo orientativa puesto que la realizan programas automáticos. Existen muchas webs que incluyen estos servicios. Babelfish y el traductor de Google funcionan de esta manera. El Servicio de traducción automático interactivo del Instituto Cervantes recurre a la misma lógica pero se ciñe a las correspondencias entre el catalán, gallego, español, inglés, portugués y francés.

Conjugando, que es gerundio

Igual que aprendimos la tabla de multiplicar, también aprendimos a conjugar verbos hace tiempo, pero eso no excluye que recurramos en ocasiones a las calculadoras o a las conjugadores verbales para comprobar que no nos equivocamos. Para esta última opción, Verbix es muy práctico, puesto que ofrece las formas verbales en centenares de idiomas.

Ortografía y gramática

Para evitar los errores que más daño hacen a la vista, como los ortográficos y los gramaticales, el panhispánico de dudas, en castellano, y el Català en línia, de la agencia EFE, son los puntos de partida.

Comentarios y aclaraciones

Diccionarios, traductores, conjugadores nos ayudarán a cometer menos errores, pero no nos resolverán todas las dudas, porque la lengua evoluciona constantemente. Se toman términos o giros prestados de otros idiomas y se usan palabras o expresiones de siempre con significados distintos. Para estas cuestiones, es muy útil recurrir a la edición online del panhispánico de dudas o al Vademécum de la agencia EFE. En el primero deberemos hacer una búsqueda. En el segundo caso, también se llega con el menú alfabético.

La experiencia de los medios periodísticos

El Vademécum de EFE está pensado para evitar errores de la redacción periodística. Está, por tanto, creado a partir de necesidades y confusiones habituales en los medios. Éste es uno de los objetivos que cubren los libros de estilo de los medios de comunicación. Sus redactores los consultan para resolver cuestiones parecidas o para conocer qué convención de uso ha establecido el medio. Si la lengua se renueva, no cabe duda de que los medios reflejan y también pautan el uso de esa transformación.

De consulta poco ágil

Los libros de estilo periodísticos son, por tanto, una práctica referencia. Algunos de ellos están disponibles online. Por ejemplo, Canal Sur o la BBC cuentan con una versión en Internet. El País también, pero dentro del área de El País de los Estudiantes. No obstante, como manual de consulta que son, no deja de sorprender que sus formatos de presentación estén tan poco adecuados al medio online. Les resta utilidad.

De referencia

Un libro de estilo online debe funcionar impecablemente con una función de búsqueda que ofrezca resultados precisos. Debe ser sintético y dar ejemplos claros, puesto que el redactor dispone de pocos minutos. Un buen ejemplo es ÉsADir, el portal lingüístico de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, útil herramienta para los profesionales que realizan su trabajo en catalán. En un momento en que proliferan las publicaciones y blogs en Internet de cualquier tipo, de cualquier tamaño y de cualquier orientación, la utilidad de los libros de estilo de los medios es más evidente que nunca. Si se convierten en herramientas útiles ofrecen un estupendo servicio público y divulgan una función que aunque siempre ha existido nunca antes había tenido tantos usuarios potenciales."

Eva Domínguez. ( 14 d'abril del 2008). La Vanguardia. "El cuarto bit". Notas sobre Comunicación y Nuevas tecnologías.